ENE insta l'Ajuntament d’Eivissa a controlar l'ocupació de la via pública

L’Entesa d’Eivissa (ENE) demana a l’Ajuntament d’Eivissa que revisi les terrasses dels establiments que tenen una autorització per a l’ocupació de la via pública, especialment pel que fa al nucli històric de la ciutat. En el que es porta d’estiu, la formació sobiranista i ecologista eivissenca ha rebut diverses queixes en aquest sentit, havent-ho comprovat en molts de casos.

Es dóna la situació que molts establiments ocupen (amb taules i cadires, o expositors) més espai de l’autoritzat i pel que les empreses paguen les seues taxes. En alguns carrers i places costa passar-hi, com és el cas de moltes vies del barri de la Marina i els voltants del port. A aquesta situació cal afegir-hi la pressió afegida dels recentment recuperats “relacions públiques” dels bars del carrer de Barcelona, que aturen vianants, quan no els molesten, directament.

A més, els sobiranistes eivissencs denuncien que la situació es doni en carrers de recent conversió a tràfic de vianants, com és el cas del carrer de Miquel Gaietà Soler (que porta a la plaça des Parc des del carrer de Joan Xico). Resulta trist veure que la lloable intenció de guanyar espai per a la ciutadania es veu retallada per l’excés d’ambició d’algun establiment.

ENE recorda la batlessa d’Eivissa que en el darrer Ple celebrat un vesí de la Marina es queixà d’aquest assumpte i que ella es comprometé a anar-hi a comprovar-ho. O no se n’ha enrecordat, o ha sorgit poc efecte la visita en qüestió. La via més senzilla és que la batlessa ordeni la Policia Local a controlar els espais i que es posin les sancions corresponents i que s’obrin els expedients que pertoquin, que poden conduir fins a una revocació de l’autorització.

L’Entesa d’Eivissa (ENE) demana a l’Ajuntament d’Eivissa que aprofiti la fi de la temporada per revisar els espais concedits a ocupació de la via pública (excessius en molts casos) i que els ajusti per poder fer compatible el pas dels vianants amb la les expectatives dels establiments.

ENE insta Sant Josep a controlar excessos a platges com ses Salines, Comte o la Bassa

L’Entesa d’Eivissa (ENE) insta l'Ajuntament de Sant Josep a controlar diversos excessos que es produeixen en algunes platges del seu terme municipal, que hi enviï els agents de la Policia Local a controlar la legalitat, i que dugui a terme les sancions i expedients que pertoquin.

En concret, s'han observat a les platges de ses Salines, de Comte i la Bassa, concessions amb un excés de gandules i de para-sols, venda ambulant de productes alimentaris, de productes falsificats o copiats i d'altres productes. En el primer cas, els concessionaris ocupen zona de platja a costa dels banyistes i no paguen pel que realment posen a disposició del públic. En el segon, hi ha una activitat fraudulenta i amb total manca de garanties sanitàries. En el tercer i quart, també és una activitat il·legal i que genera una competència deslleial als comerços degudament establerts. En tots els casos, les molèsties als banyistes són evidents.

Els sobiranistes i ecologistes eivissencs afirmen que no és el primer estiu en el que es produeixen aquest tipus d'excessos en platges de Sant Josep de sa Talaia, cosa que no excusa el Consistori, i que la situació d'aquest agost supera la d'altres anteriors. En el cas de ses Salines, ENE recorda a l'Ajuntament que s'ha de patrullar i intervenir com a la resta del municipi, encara que totes les concessions les administri la totpoderosa empresa Salinera Española SA, i que l'excés de gandules i para-sols no es pot permetre a cap quiosc, per gran o famós que sigui.

L'Entesa d’Eivissa (ENE) remetrà, demà, un escrit a l'Ajuntament de Sant Josep instant-lo a actuar i, un altre, a la Demarcació de Costes demanant que els seus inspectors comprovin les concessions de les platges d'aquell terme municipal, especialment les mencionades.

Article: "Sí a la cohesió social, no a les passes enrere"

Última Hora Ibiza publica l'article d'en Maurici Cuesta i Labèrnia,
Secretari general de l’Entesa d’Eivissa (ENE), "Sí a la cohesió social, no a les passes enrere":

El 8 d’Agost té una significació especial per a molts d’eivissencs. No per a tots. N’hi ha que en passen olímpicament, n’hi ha pocs que rebutgen el seu significat i hi ha moltes persones que desconeixen la festivitat i el seu significat. La majoria són de recent incorporació a la nostra societat, no han estat escolaritzades aquí, tenen poc contacte amb la població local o, inclòs, no s’han trobat ningú que els en faci partícips. Avui, 777è aniversari de la conquista catalana d’Eivissa i Formentera, de la seua incorporació a l’espai cultural cristià –en principi- i europeu, des d’aleshores, es fa ben evident que hi ha coses que han fallat en la integració de les persones foranes a la societat illenca. La manca d’atenció a la Diada Nacional d’Eivissa per part de la població local d’origen forani evidencia que hi ha coses que no hem afrontat convenientment.

Entrebancs de la festivitat d’avui són la coincidència amb la màxima punta de la temporada turística, que només sigui festiu al municipi d’Eivissa. Ambdós fets allunyen moltes persones de la possibilitat de participar-hi.

La festa que avui celebram té un origen ben popular i les institucions l’han volgut fer seua des de la recuperació de la democràcia. Fer-se-la seua? Precisament un dels motius de la manca d’èxit de la festivitat és la desídia de les administracions locals i insular. No s’ho acaben de creure i es limiten a una programació ben simple. No fan proselitisme del que és la festa i els seus significats, treballant-hi amb antelació, a les escoles, als nous arribats, animant la població local, etc. Aquesta manca d’implicació del món institucional local és més preocupant com més heterogènia es va fent la societat eivissenca.

En aquest sentit, són deplorables les darreres decisions institucionals. Quan més hauríem de fer per treballar per la integració lingüística i cultural dels arribats de fora, quan més s’hauria de fer per normalitzar la llengua catalana, quan més èmfasi s’hauria de posar en un model multicultural basat en la igualtat de les cultures acceptant un paper cohesionador i central de la llengua i cultura locals, quan més suport s’hauria de donar al sistema d’ensenyament perquè compti amb suficients elements humans i materials per treballar en condicions, quan més centres educatius es requereixen, quan les persones d’origen immigrant necessiten d’atencions bàsiques perquè viuen i treballen aquí, etc., arriben decisions que van en la línia contrària.

El Govern de les Illes Balears, amb l’aquiescència del Consell d’Eivissa, els ajuntaments illencs i tots els membres del PP de les Balears i d’Eivissa, legisla i actua amb total irresponsabilitat en aquest sentit, allunyades de les que haurien de prendre’s en una societat moderna, integradora. No mereixen un altre qualificatiu decisions com la llibertat d’elecció de llengua a les escoles en nom d’una pretesa llibertat, la intencionada manca de prestigi que es vol transferir a la llengua pròpia, l’eliminació del requisit del coneixement d’aquesta per a l’accés a la funció pública, el desistiment de les tasques de normalització lingüística, l’abandonament institucional dels cursos de cultura i llengua per a col·lectius d’origen extern, un automàtic i idiota bilingüisme, l’ofegament econòmic que viuen les associacions que treballen pel benestar de les persones d’origen immigrant, la privació d’assistència sanitària als immigrants que no puguin acreditar una residència, una política cultural que no proposa res i que només va a remolc del que es promou des d’instàncies privades i individuals, un Consell i un Govern que són incapaços de promoure la cohesió social, que estan instal·lats en el deixar fer més liberal i en l’espanyolisme més ranci, als quals governants actuals els incomoda profundament poder passar per tenir una identitat diferent, uns governants actuals que reneguen de les bases lingüístiques i culturals que precisament festejam avui. Poble d’Eivissa: ret un bon homenatge a aquells protagonistes del 1235 i sigues fidel a la teua identitat, comparteix-la i projectat enfora amb ella.

Article: "Ens en podem sortir des d´Eivissa"

Diario de Ibiza publica l'article "Ens en podem sortir des d´Eivissa", d'en Maurici Cuesta i Labèrnia, secretari general de l´Entesa Nacionalista d´Eivissa (ENE):

Des de fa uns anys i, malauradament en seran més, el tema principal de les preocupacions personals i col·lectives és com sortir de la crisi econòmica. És clar que hi ha una dimensió mundial de la crisi i que el poble d´Eivissa tot sol no se'n podrà sortir. En aquest nivell, algunes de les millors contribucions que podem fer és tenir unes pautes de consum responsable, defugint dels dictats de les grans companyies, adquirint producció local, consumint menys energia i més racionalment, no consumint més territori, demanant una democràcia directa, depurant les irresponsabilitats de certs grups financers o de la mala gestió de la cosa pública, etc.

Però també hi ha un abast que ens afecta més directament, sigui per decisions preses a Madrid o a Mallorca. Hi ha dos nivells d´actuació, i cap dels dos ens serveix. Un és conjuntural, representat per les errònies i injustes polítiques d´austeritat i de retallades impulsades pels governs del PP a nivell espanyol i balear. No serviran per sortir de la crisi i l'empitjorarà. De fet, la capacitat de consum de molts ciutadans s´ha vist molt amputada en el darrer any, a la vegada que molts treballadors dels sectors públic i privat s´encaminaven a l'atur en cerca d´un subsidi digne o, en el pitjor dels casos, una trist ajud. Posats a retallar, ¿de què ens serveix al poble d'Eivissa pagar la Casa Reial, les forces armades, el manteniment del palau de Marivent (on ara hi estiueja la família Borbó i Grècia), les insultants primes a les seleccions de futbol, els ministeris de Cultura o d'Educació, les altíssimes prebendes dels antics alts càrrecs de l'Estat, les injeccions als bancs irresponsables, la llibertat total d´horaris comercials, etc? Però que no ens toquin aspectes claus de l'Estat del Benestar com són l´ensenyament i la sanitat públiques i els serveis socials.

L'altre nivell és estructural. La relació d'Eivissa, i de la resta de Balears, amb el Govern central és d'un patètic espoli fiscal, fruit d'un dèficit clamorós entre el que aportam a les arques centrals i el que se´ns és retornat via inversions o altres despeses estatals. Eivissa i les Balears necessiten un concert econòmic, recaptant tots els impostos, i aportant a l'Estat la quota de solidaritat que ens pertoqui. Això si decidim seguir dins aquest marasme que es diu Espanya, perquè si no, la solució és molt més fàcil. En el fons, del que es tracta és que Eivissa pugui recaptar els impostos que decideix posar, proposar lliurement en què inverteix la seua riquesa, rebre puntualment el Consell i els ajuntaments els fons justos que ha de percebre del Govern balear, dotar convenientment empreses públiques molt necessàries com l'Ibanat, treballar per la cohesió social, protegir territori, estimular els sectors productius, reequilibrar els dèficits, treballar realment per tenir unes connexions aèries i marítimes fluïdes i assequibles. És clar que avui dia la sobirania econòmica plena no la té ningú i que tothom la comparteix a nivell de la Unió Europea, però Eivissa i les Balears tenen tot el dret del món a poder ser convidades en aquest escenari.

777 anys després de la incorporació d'Eivissa a la catalanitat, a la corona d'Aragó, a Europa, més que mai necessitam d´una clara sobirania econòmica i fiscal, en el marc d'una Unió Europea realment solidària i social.

Els conquistadors catalans del 1235 no entendrien, si ens veiessin avui, la nostra passivitat davant la presa de pèl que té la nostra actual situació econòmica i financera. Es rebel·larien. Fem el mateix, idò, i homenatgem-los com pertoca, avui, 8 d'Agost, Diada Nacional d´Eivissa.

Turisme tira endavant les denúncies presentades per ENE sobre serveis turístics a Eivissa

El passat mes de juny l'Entesa d'Eivissa, va informar als mitjans de comunicació les pràctiques il·legals molt esteses a molts restaurants de tota l'illa, com és el fet de cobrar "coberts" o "serveis". Des de l'inici de la temporada vam voler evitar que aquestes pràctiques deixessin de realitzar-se. Els econacionalistes volen evitar donar aquesta mala imatge pels turistes els quals es senten enganyats, o persones que desconeixen la normativa, o bé persones que no s'atreveixen a denunciar.

El passat 5 de juny ENE presentà denúncia davant del Consell Insular d'Eivissa, recollint aquest organisme la documentació justificativa de les infraccions. Els establiments denunciats, un restaurant de Vila, concretament a la platja de Talamanca i una pizzeria al centre de la ciutat, van rebre la visita dels inspectors corresponents amb resultat de dues actes d'infracció provada (data 21/06/2012).

El 02/07/2012, les actes d'infracció es van remetre al departament d'instrucció del Consell Insular per tal d'iniciar els corresponents expedients sancionadors, a instància del Departament de Turisme, i que en els darrers dies donaran com a resultat una sanció als establiments sancionats. L'Entesa d'Eivissa vol que això serveixi com a lliçó per a la resta de negocis d'hostaleria que volen abusar dels seus clients.

Recordem que el Decret 13/2011, de 25 de febrer, pel qual s'estableixen les disposicions generals necessàries per tal de facilitar la llibertat d'establiment i de prestació de serveis turístics, al seu article 14.2, especifica "La informació relativa als preus dels serveis subministrats han d'estar clars, completa i determinada per a cada servei i no es poden incloure cap altra quantitat en concepte de cobert, carta, reserva de plaça, comensals o qualsevol similar".

Última Hora Ibiza: "El Consell d'Eivissa expedienta a dos restaurantes por cobrar por el cubierto".

lsidor Marí Mayans "Amb les retallades no sortirem de la crisi. Si els governs continuen per aquest camí arribarem a una destrucció social sense precedents"

N'Isidor Marí Mayans va oferir una conferència ahir divendres a la nit a un conegut restaurant del centre de Vila (Mar-a-Vila). L'acte, organitzat per l'Entesa d'Eivissa -ENE/PSM-Entesa, obert al públic en general, va tenir una exitosa afluència en la qual van coincidir Enric Ribes, escriptor i investigador de l'Institut d'Estudis Eivissencs, Fanny Tur, responsable de l'Arxiu Històric d'Eivissa, entre d'altres.

Durant la conferència, n'Isidor Marí va parlar sobre com la globalització dels mitjans ens parlen d'una crisi econòmica, quan, segons la seva opinió la crisi no és només econòmica, sino social. Marí va recalcar el lema "Pensa globalment, actua localment". Des d'ENE compartim amb Marí que aquest model clàssic econòmic no pot continuar de la mateixa manera que ho ha fet fins ara.

Alguna de les claus que n'Isidor Marí va declarar van ser "A les societats petites, com Evissa, tenim una mena de complex, ens sentim petits i aquest sentiment fa que en moltes actuacions ens quedem inactius i aïllats. Per a combatre aquest sentiment tenim moltes eines, aprofitant el desenvolupament de les xarxes socials, no controlades pels grans mitjans de comunicació, les quals poden ser una forta eina per aconseguir sentir-nos acompanyats d'altres petites societats com Eivissa, compartir, enfortir-nos". Segons Marí si aconseguim fer accions conjuntes amb societats similars a la nostra podríem arribar a una mena de globalitat competitiva, llavors ja no parlaríem d'ubla globalització que ens ve imposada, sino que crearíem una globalització amb actuacions locals.

Aquesta crisi té unes manifestacions econòmiques i socials molt greus que no només afecta a l'economia. Segons les manifestacions de Marí "el principal problema és la política". Històricament les societats han estat incapaces de deixar de banda els interèssos econòmics. L'economia sempre ha estat l'energia del món. En les actuals condicions aquest patró es topa amb elements sociològics els quals, en realitat són el volant de l'economia, de lo contrari, si no hi ha aquesta implicació, l'economia es convertirà en una força cega.

Segons Marí, "Nacions Unides no ha estat capaç fins ara de fer una bona gestió, encara ens trobem amb una part del món la qual realitza una producció amb un cost molt baix xocant de cara amb els països occidentals qui tenen una producció amb uns costos molt més cars".

Des d'ENE recolzem la idea que cal refundar la democràcia des de lo local i anar ampliant el cercle. La societat ha de ser capaç de triar persones les quals sàpiguen que no es deuen a la persona del partit que les ha triat com a representant, sinó que es deuen als interessos de la societat. Els grans partits estan sotmesos a resultats electorals, se'ls pot comparar amb les grans companyies industrials que lluiten per aconseguir incrementar vendes i es queden en un punt de colapse i cecs davant la veritable problemàtica econòmica-social. Les petites forces han de ser les iniciatives que la societat ompli de força. Segons Isidor Marí "A escala local és més fàcil identificar persones concretes de la nostra societat propera i/o entitats concretes les quals s'han guanyat un determinat marge de confiança i que poden ser les peces fortes per tal de configurar una nova democràcia o un nou estil de fer política".

A la nova etapa a la qual ens afrontem, en Toni Oia, membre de l'Executiva d'ENE manifesta "en aquesta possible etapa, no hem de tenir en compte els èxits econòmics d'aquesta legislatura, la qual no n'obtindrà cap, sinó que s'ha d'aconseguir una connexió total amb la força social per tal d'assolir una alternativa ben forta per tal de sortir d'aquesta nefasta situació. Els nous polítics que han de sortir per força han de tenir una gran capacitat de gestió i parlamentària. Estic d'acord amb n'Isidor quan afirma que s'ha de transformar el sitema de funcionament dels partits polítics. Trobar persones noves, i compentents és la clau".

Marí parlà de les "Caixes de Resistència", unes caixes que podríen acollir fons voluntaris de tothom que pugui o vulgui aportar. D'aquesta manera en moments concrets es podríem tenir uns diners per fer front a rescats puntuals i trencar l'actual model polític.

En quant a l'actual il·legalització de la llengua pròpia de les Illes Balears, que ens remonta a temps del més obscur franquisme, Marí va donar idees com la d'anar a qualsevol administració pública d'Eivissa i Formentera amb un notari i aixecar acta de si el/la funcionari/ària ens ha atès correctament en català. En cas que no fos així, es podria aixercar acta i interposar la corresponent denúncia.

Article d'opinió: "La trotona de Pontevedra"

Última Hora Ibiza publica l'article "La trotona de Pontevedra", d'en Toni Oia Gómez, membre de l’Executiva de l’Entesa d’Eivissa-ENE:


No és que avui m’aixequés amb ganes de ficar més llenya al foc, però és que cada dia aquell govern, l’espanyol, no deixa de fer bestieses i més bestieses. Ens estan bombardejant la vida dia rere dia i no veuen que, una de les possibles retallades, hagués estat estalviar els 4.711.640 d’euros que ha co
stat enviar d’ofici (és a dir sense que la ciutadania ho demanés) les vides laborals per correu ordinari? Però on s’és vist això? Cal això? Al segle XXI??

Aquesta tasca, a sobre, ha estat licitada (BOE 13/06/2012), ves a saber a quina empresa coleguilla d’algú o altre del mateix partit... I això succeeix mentre els i les treballadors/es públics se’ls retira la paga de Nadal.

Anem a veure, però si la vida laboral es pot demanar, en cas que algú la necessités per Internet, per zero euros! Això sí, si crides per telèfon, a un 901... l’empresa que rep els diners de la trucada és sospitosament una dels coleguilles... sí, sí... aquests si que no s’estan de res. Les retallades i el malviure: pel poble. La bona vida: pels de dretes. La pregunta és: a quines empreses se’ls està pagant aquestes contractacions per a uns serveis que podrien fer el funcionariat de la TGSS?

Ai! Ai! Mariano, Mariano... això no acabarà bé, la teva pròpia bomba de protons t’esclatarà a la cara. Però què ha passat amb “la Trotona de Pontevedra”? (aquest és un vell malnom que fa anys el col·lectiu gai ja l’havia batejat, serà per alguna cosa?). I parlant de malnoms i per intentar animar-me una mica, me’ls he mirat (els malnoms) que rep la Trotona per la xarxa i m’han encantat. Preneu nota: “El vendedor de motos” (més clar, aigua), “Mariano Manostijeras” (aquest fins i tot el podria fer gràcia amb ell, el descarto), “El señor de los recortes” (aquest no està malament, però això de senyor... jo el veig més tirant cap a una altra espècie de mamífer), “Cuchillo loco” (aquest m’ha fet riure, segur que ve del sud d’Espanya... és així, esbojarrant, m’agrada), “Pinocho el breve” (tant de bo), “Marianico el Corto” (algú ja m’havia dit que li faltava no sé què...), “El señor de los hilillos” (aquest també té ja uns anys, com el de la Trotona i ve per allò que va passar a Galícia amb el Prestige, però encara la gent li diu), i per finalitzar aquest, més que un mal nom, és el leif motiv del PP: “PPromete y desPPués desaPParece”. En fi que cadascú triï. Jo, em quedo amb el de la Trotona.

Reveleu-vos tots i totes!! Encara falten més veus, crits, manis, especialment a Eivissa, que ja sabem que aquí som més bons al·lots i al·lotes, sempre tan prudents, tan reservats, tan temorosos i temoroses, digueu JA N’HI HA PROU TROTONA!!

Sopar d'Estiu amb n'Isidor Marí

Us recordam que tenim un sopar d'Estiu amb n'Isidor Marí.