dijous, 28 de juliol del 2011

Barceló i Cuesta alerten sobre les retallades pressupostàries en educació i cultura, critiquen el secretisme al respecte per part del Govern i anuncien mesures per a Eivissa


Aquest matí, Maurici Cuesta, secretari general de l'Entesa Nacionalista i Ecologista (ENE), i el portaveu parlamentari del PSM-Entesa, Biel Barceló, han comparegut en una roda de premsa a la seu d'ENE, en la qual han presentat als mitjans de comunicació les principals iniciatives parlamentàries pel proper període de sessions. A la vegada, han analitzat l'inici del nou Govern de les Illes Balears, en mans del PP.

Cuesta ha ofert ENE a tota la ciutadania d'Eivissa com a canal per fer arribar iniciatives parlamentàries, atès que el grup del PSM és l'únic existent, a part dels del PP i PSOE. "Aquelles persones que tenguin preocupació pel territori, la llengua, la identitat, l'ensenyament, l'estat del benestar, etc, tenen un grup únic per canalitzar les seues preocupacions, perquè no ho faran, òbviament el PP, ni el PSOE". A més, ha recordat que tot el seguit de posicionaments públics d'ENE des de les eleccions passades, demostren que aquesta formació està ben viva i que està al servei de la sobirania d'Eivissa, l'ecologisme i el progressisme.

En concret, ENE ha de presentar iniciatives en àmbits tant diversos com ensenyament, mobilitat, protecció del territori, llengua, finançament, etc. Entre d'altres, destaquen pels nacionalistes eivissencs, iniciatives perquè les Pitiüses comptin amb una delegació d'Ensenyament amb capacitat executiva; evitar una llei de mesures territorials específica per a Eivissa i que significaria una rebaixa en la protecció; garantir que el català sigui un requisit en l'accés a la funció pública; instar l'executiu a pagar els 20 milions d'euros que deu al Consell; demanar la transferència de les competències en matèria de promoció turística; aconseguir una llei del transport urbà i una del taxi que arregli els problemes de mobilitat existents.

Per la seua part, Barceló ha criticat la manca d'activitat del Govern (PP) des que va prendre possessió i que no ha posat en marxa cap mesura per potenciar la ocupació laboral i l'economia i sí, en canvi, ja ha presentat iniciatives contra la llengua catalana i la cultura. Ha alertat sobre les previsions de la Conselleria de Salut de treure les urgències dels centres de salut per intentar retallar econòmicament, mesura que significaria un col·lapse dels serveis d'urgències i tornar a saturar les urgències de l'Hospital Can Misses.

El secretari general del PSM-Entesa Nacionalista també ha denunciat que Bauzá demani a Madrid autorització per reduir els pressupostos en 380 milions d'euros i que encara no ha hagi plantejat a les Illes Balears. "Aquesta actitud provinciana de Bauzá i el PP és una manca de respecte als diputats, les institucions i la ciutadania, en general. ningú no sap ben bé què afectaran aquestes retallades, però atès el pes pressupostari d'Educació i de Sanitat, tot apunta a que aquestes conselleries es veuran afectades. "Això és inadmissible per al PSM i ENE perquè atempta contra l'estat del benestar que tant ens ha costat aconseguir".

A la vegada, Barceló ha mostrat tot el suport del PSM i del seu grup parlamentari a totes les iniciatives que l'Entesa li faci arribar sobre Eivissa.

dimecres, 27 de juliol del 2011

ENE exigeix al Govern que mantengui el coneixement del català com a requisit per poder accedir a la funció pública

L’avantprojecte de llei presentat per la Direcció General de Funció Pública als sindicats és totalment inadmissible per a l’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) i en mostra el seu més absolut rebuig, alhora que anuncia que presentarà totes les iniciatives possibles a nivell del Parlament de les Illes Balears i les institucions d’Eivissa perquè no arribi a prosperar.

Per als nacionalistes d’esquerres eivissencs és incomprensible que un govern no vulgui exigir dels futurs treballadors públics l’acreditació del coneixement de la llengua pròpia del terrtirori administrat. Si prosperàs el projecte, existirien greuges comparatius inadmissibles; un, seria que el coneixement d’una llengua, la castellana, sí seria un requisit per accedir a un lloc de treball públic i, en canvi, no ho seria amb el català, llengua pròpia d’Eivissa i de tot l’arxipèlag; un altre, que hi hauria un nivell d’exigència diferent per accedir a la funció pública amb la mateixa titulació requerida, atès que els professorat sí hauria de complir amb l’exigència, però un altre titulat, accedint a una altra funció, Només amb la condició de requisit, es pot assegurar que els servidors públics sabran entendre i fer servir la llengua pròpia d’aquestes illes.

El PP, amb l'Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, comet un atemptat en tota regla contra la dignitat de la llengua catalana, dels pobles que conformen les illes Balears, allunyen els futurs funcionaris de la ciutadania a la que serviran, i se situa en el pitjor model lingüístic possible que pot copiar el PP a nivell estatal: el valencià. A més, significa contravenir totalment la reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (2007) que diu que el Govern té l’obligació de promocionar i difondre el coneixement del català entre la ciutadania illenca.

A més, l’Entesa troba humiliant que el promotor de la iniciativa sigui un conseller menorquí, Simó Gornés, conseller d’Administracions Públiques, catalanoparlant, historiador i professor de la Universitat de les Illes Balears, per les connotacions positives que tenen aquestes tres condicions respecte del català.

ENE exigeix del PP, especialment el president Bauzá i el conseller Gornés, que respectin el fet que el català ha de ser un requisit per accedir a la funció pública, que el promocionin i, sobretot, que no se surtin de la línia de consens en matèria lingüística establerta des del 1986, moment en el qual s’aprovà, per unanimitat, la Llei de Normalització Lingüística, amb un govern en majoria en mans del PP.

dimarts, 26 de juliol del 2011

ENE veu bé que el Govern vulgui elaborar una llei del transport urbà i considera que també se n’ha de fer una del taxi

Atès que la Direcció General de Transports del Govern de les Illes Balears ha manifestat que s’està plantejant dur al Parlament una llei del transport urbà, l’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) considera que és una bona iniciativa i la veu amb bons ulls, a l’espera de conèixer-ne els contenguts plantejats i poder fer-ne les valoracions pertinents. En el seu moment, a través del grup parlamentari on està integrada ja presentaria les iniciatives pertinents.

Per als nacionalistes i ecologistes eivissencs, el Govern no s’ha de plantejar aquesta iniciativa només com a una mesura per lluitar contra la proliferació i amenaça que signifiquen els taxis “pirates”, sinó que Eivissa i la resta de les Illes Balears necessiten des de fa temps d’una normativa que organitzi totes les activitats de transports terrestres, de tal forma que siguin més eficients i sostenibles. Els transports necessiten d’un enfocament integral, afrontant la mobilitat sostenible i la solució dels transports des de la col·laboració de tots els subsectors i les administracions competents. ENE recorda que portava l’impuls d’aquesta mesura en les darreres eleccions al Parlament i al Consell d’Eivissa.

A més, l’Entesa segueix plantejant la necessitat de la redacció i debat d’una llei del taxi, que hauria de ser la que realment reguli aquesta activitat. Els nacionalistes i ecologistes eivissencs consideren que amb aquestes dues normatives, complementàries, es podria regular la mobilitat a nivell integral. A més, des d’ENE es considera que posar en marxa la llei del taxi significaria obtenir més rendiment de l’actual flota de taxis d’Eivissa (extensa, i amb problemes de demanda en els mesos que no són turístics) i, segurament, no caldria l’impuls de les polèmiques llicències estacionals.

El problema dels taxis “pirates” mereix de tota la contundència institucional i de les reformes legislatives necessàries perquè els autors d’aquests delictes i competència deslleial no es vegin temptats de caure-hi o tornar a caure-hi, en opinió de l’Entesa.

Una llei del transport urbà ha de ser l’oportunitat de posar en marxa de forma significativa l’ús dels vehicles elèctrics i la instal·lació de punts de recàrrega, afirmen els nacionalistes i ecologistes eivissencs.

diumenge, 24 de juliol del 2011

ENE preguntarà Bosch sobre què entén per “estàndard balear” i per “llengua balear”, i com quedarà l’”eivissenc”

A través del grup parlamentari que la representa (PSM-IV-ExM-Més per Menorca), l’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) presentarà una sèrie d’iniciatives adreçades al conseller balear d’Educació i Cultura, Rafael Bosch (PP), perquè expliqui concretament en què consistirà el llibre d’estil sobre un estàndard i una llengua balears, del qual anuncià la seua creació en finalitzar el Consell de Govern del passat divendres.

Des de l’Entesa es veu amb estupefacció com el Govern de les Illes Balears, que té estatutàriament el deure d’impulsar la llengua catalana, pròpia d’aquestes illes, perdi ara el temps en iniciar camins secessionistes lingüísticament, en escoltar grups que neguen la unitat de la llengua catalana, i en deixar d’assumir el seu paper institucional en haver fet desaparèixer, per exemple, la Direcció General de Política Lingüística.

A més, els nacionalistes eivissencs es demanen a què ve aquest anunci, quina pressió social o científica hi ha que justifiqui un llibre d’estil i d’on es treu el conseller Rafael Bosch l’existència d’una “llengua balear”. Arribats a aquest sense sentit, ENE demanarà a Bosch qüestions com, per exemple, com quedarà l’eivissenc en aquest llibre d’estil, què el diferenciarà del formenterer, si recollirà les variants dialectals del català d’Eivissa (per exemple, entre Vila i Sant Antoni de Portmany). També es demanarà en quin percentatge l’eivissenc formarà part del balear del llibre d’estil de, posam per cas, IB3, si en un 11% (extensió), o un 14% (població).

L’Entesa denuncia que el PP confon deliberadament la defensa de les varietats insulars, que marca la reforma de l’Estatut de 2007, amb la voluntat de secessió que hi ha entre membres del seu partit i alguns grups, que només busquen separar el català de Balears del de la resta del domini lingüístic i, sobretot, supeditar socialment i institucionalment el català al castellà. L’estudi i el foment de les varietats de la llengua catalana a les illes Balears és un objectiu lloable, però que no ha de fer caure l’executiu balear en deliris de generació d’una nova llengua, sinó en el foment i impuls de la que tenen les Balears des de fa més de 700 anys, cada dia menys parlada i amenaçada.

divendres, 22 de juliol del 2011

ENE demana a Serra que reclami contundentment al Govern el deute amb el Consell i que es posi a treballar amb un nou sistema de finançament

Atès que el conseller d’Economia i Hisenda de les Illes Balears, Josep Ignasi Aguiló, en la seua visita d’ahir, al Consell d’Eivissa, no va aclarir quan pensa pagar els aproximadament 20 milions d’euros que l’executiu balear déu a la màxima institució eivissenca, l’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) reclama a Vicent Serra que es deixi de confraternitzar innecessàriament amb el seu company de partit (PP) i que li reclami contundentment la transferència de les partides que el Govern té contretes amb el Consell d’Eivissa.

Si bé a l’Entesa li sembla raonable que el Govern de les Illes Balears vulgui pagar proveïdors, això no ha d’anar en detriment del pagament, encara que sigui en terminis planificats, del deute que té l’executiu amb la institució que presideixen Serra i el PP. ENE recorda que aquests s’ompliren la boca de reclamar un millor finançament per al Consell i de queixar-se de la gestió econòmica dels governs progressistes. Idò, ahir era el moment de començar a passar als fets, deixar-se de paraules, i reclamar de forma contundent, encara que sigui a un govern “amic”, que comenci a pagar un deute astronòmic que ofega la capacitat econòmica del Consell i, de retruc, la seua credibilitat.

La mala gestió econòmica de l’anterior equip de govern del Consell d’Eivissa no pot servir d’excusa a Serra i Minchiotti, conseller d’Economia i Hisenda d’Eivissa, per autocensurar-se en plantar cara a un govern balear. Ja no és vàlid excusar-se en l’”herència rebuda”. Aquesta proclama ja ha caducat i l’executiu eivissenc ha de vetllar pel seu bon nom i, especialment, per l’autogovern d’Eivissa, impossible sense recursos econòmics. Es dóna la situació perversa que, mentre que Aguiló prioritza el pagament a proveïdors, el Consell d’Eivissa no pot fer el mateix perquè es troba sense fons suficients.

A més, des d’ENE es considera que és el moment perquè el Consell d’Eivissa, precisament per evitar dependre tant de les transferències que han d’arribar del Govern de les Illes Balears, comenci a asseure’s amb aquest per elaborar un sistema de millora del finançament del Consell d’Eivissa. El que no pot ser és que, per exemple, el Govern no contempli, encara, la seua col·laboració econòmica en el funcionament de l’Hospital-Residència de Cas Serres, cosa que sí feu l’executiu anterior, encara que incomplint el pagament.

dimecres, 20 de juliol del 2011

ENE insta Bosch a nomenar ja un responsable amb competències per a la delegació d’Educació i Cultura a les Pitiüses

Davant la manca de claredat de Rafael Bosch, conseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, en ser demanat, ahir, en una visita a Eivissa, sobre si nomenarà, o no, una persona al front de la delegació a Eivissa i Formentera, l’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) insta el sr. Bosch a fer efectiu ja el nomenament d’una persona degudament preparada per a representar la Conselleria a Eivissa i Formentera, a més de dotar de contengut exectiu aquesta delegació, equiparant-la a una direcció general, tal com demanà l’Entesa en la darrera campanya electoral, i la resta de formacions polítiques que s’hi presentaren.

Els nacionalistas d’esquerres eivissencs consideren preocupant la falta de definició de Rafael Bosch, agreujada perquè s’empara en els designis del president Bauzá per saber quan i com serà el nomenament. Demanen a Bosch que no es refugiï en les faldilles del seu auster president i que prengui el problema per les banyes i procedeixi, ja, a nomenar la persona més idònia que trobi per Eivissa i Formentera.

En opinió d’ENE, els acuciants problemes i urgències de l’ensenyament a Eivissa i Formentera requereixen que ja s’hagués produït el nomenament d’una persona resolutiva pocs dies després de la presa de possessió del nou executiu balear. És escandalós que, a mitjan juliol, encara no hi hagi hagut el nomenament de la persona encarregada de la delegació perquè la mala situació educativa a les Pitiüses precisa que es prenguin decisions, i des d’Eivissa i Formentera. ENE es veu obligada a recordar Bosch que el curs comença en setembre i que s’ha de planificar degudament, així com dur endavant l’escomessa de noves infrastructures. En cap cas seria acceptable un director tècnic d’àrea.

Per altra banda, des l’Entesa s’exigeix a Bosch que torni a posar en marxa les obres del nou CP Sa Bodega, a la ciutat d’Eivissa, perquè és ben necessària la seua obertura i s’ha d’aprofitar que el curs no s’ha iniciat per continuar amb les obres. Així mateix, els nacionalistes d’esquerres eivissencs li demanen que ordeni ja la redacció de l’avantprojecte del nou institut d’ensenyament secundari al nucli de Santa Eulària.

dimarts, 19 de juliol del 2011

ENE considera que Eivissa no necessita que es recuperin les rebaixes urbanístiques aprovades pel Parlament el 2005

En relació a la primera reunió per trobar un consens en matèria territorial entre els dos grups presents al Consell d’Eivissa, PP i PSOE-Pacte, l’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) considera que té un mal inici en apostar per recuperar la Llei de Mesures Específiques que aprovà el Parlament de les Illes Balears, el 2005, atès que era una normativa que descafeïnava la ja de per sí deficient protecció del territori d’Eivissa i l’allunyava encara més de la superior que gaudeixen Menorca i Mallorca. Bona prova d’això és que una nova majoria parlamentària (de la que formaven part el PSOE, o la Federació PSM-ENE) aprovà la Llei 4/2008. Aquesta norma, ampliava la protecció del territori, en incloure-hi Benirràs, Roca Llisa i altres enclavaments que tenien projectes urbanístics amenaçadors.

El que Eivissa requereix, en opinió de l’Entesa, és una política territorial més agosarada, que vagi molt més enllà del PTI del 2005 i incrementi la protecció respecte la versió del 2010 avortada per Tarrés. Cal recordar que la normativa que el PP dugué al Parlament el 2005 significava més construcció en sòl rústic, camps de golf i hotels rurals, legalització de cases construïdes en llocs inedificables, etc. Per tant, des d’ENE es reclama a PP i PSOE-Pacte que enterrin d’una vergada per sempre aquesta norma i que tenguin horitzons més ambiciosos en matèria territorial.

Els nacionalistes d’esquerres i ecologistes consideren a més, que aquestes converses neixen desvirtuades per la poca representativitat que tenen els interlocutors. Si bé, són els dos grups del Consell, PP i PSOE-Pacte obtengueren 33.751 vots, un 81,15% del total de vots a candidatures, però només representen un 41,65% del total d’electors convocats (81.035). Per tant un autèntic debat sobre una qüestió tan cabdal com el territori no pot de deixar de banda gairebé un 60% de la ciutadania a qui no representen els partits espanyols, a més de no ser-hi els partits amb plantejaments territorials més avançats (com és el cas d’ENE), associacions ecologistes destacades per la seua lluita (GEN-GOB, Amics de la Terra), l’Institut d’Estudis Eivissencs, o molts ciutadans interessats per aquestes qüestions. Un espai de trobada de tota la ciutadania (podria servir el Consell del Territori) serà l’idoni per dur a terme un veritable debat sobre el territori, debat que mai han dut a terme les institucions locals.

A la vegada, ENE considera preocupant per la protecció del territori d’Eivissa que l’expresident del Consell, Xico Tarrés, consideri que el PP i el PSOE-Pacte comparteixen un 90% dels plantejaments territorials. Tenint en compte l’habitual política contrària a la protecció del territori aplicada pel PP, mal presagi és que el PSOE-Pacte coincideixi tant. Queda evident que els seus postulats són molt propers i que es troben lluny d’una autèntica protecció i dinamització del territori eivissenc.

dilluns, 18 de juliol del 2011

ENE recorda a l’Ajuntament d’Eivissa l’obligatorietat de publicitar els actes en llengua catalana


L’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) es veu obligada a recordar l’Ajuntament d’Eivissa que està obligat a donar publicitat dels actes que organitza en llengua catalana, tal com marca el seu Reglament de Normalització Lingüística..

Aquest recordatori ve motivat pel fet que els nacionalistes d’esquerres han de denunciar que l’Ajuntament d’Eivissa hagi penjat una pancarta per publicitar una exposició d’art a l’aire lliure, a la plaça des Parc, celebrada ahir, diumenge. La pancarta, situada entre s’Alamera i la plaça des Parc, ignorava completament la llengua pròpia de la ciutat i de l’illa d’Eivissa, en anunciar un “Domingo del Arte”, el 17 de “julio”, en la “Plaza del Parque” i de “las 19 a las 21 h”.

L’incompliment resulta encara pitjor en tractar-se d’un acte cultural i organitzat al nucli històric, atès que la responsable de Cultura i Patrimoni, Lina Sansano, és, presumiblement, l’encarregada de la normalització lingüística de l’equip de govern del PP. ENE fa aquesta presumpció perquè la batlessa Sánchez-Jáuregui, ha eliminat la regidoria de Normalització Lingüística, tan necessària a Vila.

Des de l’Entesa es recorda l’equip de govern del PP que les normes s’han de complir, més encara els reglaments del propi consistori, i insten alcaldessa i regidors a ser més escrupolosos en l’ús lingüístic de la institució.

Per als nacionalistes d’esquerres, el fet que els ajuntaments d’Eivissa, de Santa Eulària i de Sant Josep donin suport a la iniciativa d’ART CLUB Ibiza, d’organitzar mostres d’art a l’aire lliure en diversos emplaçaments de l’illa és positiu, afavoreix l’oferta cultural illenca i dóna una sortida a creadors. Ara bé, el que han de fer els tres consistoris és, atès que hi figura el seu suport amb nom i logotip, assegurar-se que la publicitat es fa en llengua catalana, la pròpia d’Eivissa.

dijous, 14 de juliol del 2011

Biel Barceló implicat amb Vilaweb

Podeu veure dos vídeos de la xerrada que es va celebrar a la redacció de Vilaweb amb Biel Barceló:


ENE insta l’Ajuntament d’Eivissa a impedir l’aparcament as Prat de Vila i al PP a protegir efectivament ses Feixes

L’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) denuncia que en terrenys des Prat de Vila es dugui a terme l’activitat prohibida d’estacionament de vehicles i insta l’Ajuntament d’Eivissa a impedir-ho, investigar els fets i aplicar la legalitat estrictament.

Els nacionalistes i ecologistes eivissencs recorden a la batlessa, Sánchez-Jáuregui (PP) que la qualificació des Prat de Vila és de rústic protegit i que, per tant, no s’hi pot ubicar una activitat com la d’aparcament (en l’antiga UA-12), per molt que els terrenys siguin rústics o que els propietaris no comparteixin la qualificació urbanística.

A més, des d’ENE es recorda l’equip de govern que la seua obligació és preservar els valors de la zona, impedir la seua degradació i treure endavant un pla de gestió que signifiqui la seua dinamització.

Des de l’Entesa es lamenta que hi hagi propietaris que no vulguin acceptar la legalitat vigent i recorden a la batlessa que, abans de sentir-se a prop de les causes d’aquests propietaris contraris a la protecció, o comprensiva amb la seua causa, el primer que ha de fer és fer complir la legalitat, instruint l’expedient i sancions pertinents, paral·lelament a la gestació i aprovació d’un pla de gestió que aturi la degradació de l’espai i que posi al servei de la ciutadania aquesta zona i els valors ambientals i patrimonials que hi ha.

Amb més raó que mai, a la vegada, els nacionalistes i ecologistes d’Eivissa insten la consellera de Medi Ambient del Consell, Pepa Costa, a continuar amb el pla d’adquisició de finques per molt que la compra en concurs que ha finalitzat hagi acabat amb poquíssimes ofertes. Entenen que els fons s’han de reservar a aquesta finalitat i que s’ha de tornar a iniciar un procés de compra de feixes, encara que la compra d’entitats públiques no és la panacea per a ses Feixes, sinó l’aplicació de polítiques efectives de protecció i gestió ambientals.

dilluns, 11 de juliol del 2011

La Federació PSM-ENE du al Parlament demandes del moviment del 15M per a instaurar una democràcia de més qualitat


L’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) informa que el grup parlamentari PSM-Iniciativaverds-Entesa i Més per Menorca, representant de la Federació PSM-Entesa Nacionalista, on milita ENE, ha enregistrat al Parlament de les Illes una proposició no de llei que vol modificar la llei electoral per tal de rebaixar la barrera del 5%, censurar el “Pacte de l’Euro”, convocar un referèndum vinculant sobre la jubilació als 67 anys i instar a reconèixer la dació en pagament per cancel·lar les hipoteques.

D’aquesta manera, els nacionalistes i ecologistes pretenen que el Parlament tracti les principals reivindicacions del moviment del 15M. Entre altres aspectes, la proposició no de llei vol censurar l’anomenat “Pacte de l’Euro” de forma que es garanteixin la protecció dels drets laborals i de l'Estat social, per tal de tenir una Europa solidària, cohesionada i democràtica.

A la vegada, els nacionalistes d’esquerres volen que es canviï la llei electoral per tal de rebaixar al 3% la barrera del 5% dels vots mínims per circumscripció per accedir a l’atribució d’escons, de manera que el Parlament i el Consell recullin moltes més opcions polítiques, lluitant contra el bipartidisme i fent possible que molts més ciutadans se sentin representats en la cambra legislativa balear i en el Consell. També s’hi preveu que les persones imputades no puguin participar en candidatures electorals.

En la proposició no de llei, els nacionalistes i ecologistes també insten govern espanyol a convocar referèndums vinculants per a aquelles reformes de fort impacte social, com és el cas del retard de l’edat de jubilació als 67 anys.

Des del grup parlamentari nacionalista i ecologista també es proposa el reconeixement de la dació de l’immoble en pagament per tal de cancel·lar una hipoteca quan la persona hipotecada no pugui fer front al pagament d’aquesta.

Des d’ENE també es destaca que la proposició vol fer del Parlament un ens més proper a la ciutadania, que sigui més auster.

En matèria fiscal, els nacionalistes volen que l’Estat creï una taxa sobre les transaccions financeres internacionals i la supressió dels paradisos fiscals, i a reorientar la política fiscal en un sentit progressiu i ecològic.

diumenge, 10 de juliol del 2011

ENE critica que IB3 elimini els assessors lingüístics dels seus informatius

L’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) considera greu que els informatius d’IB3 deixin de tenir assessors lingüístics des de principis de juliol. El fet és greu perquè no es pot deixar un espai noticiari sense cap tipus de correcció lingüística i, per consegüent, la qualitat lingüística i informativa es poden veure ressentides.

Segons ha sabut ENE, la Universitat de les Illes Balears (UIB) no ha renovat el contracte que tenia signat amb l’ens radiotelevisiu balear (amb el que es duia a terme aquesta tasca) per mor del deute que acumula l'ens públic amb la UIB.

Així les coses, la responsabilitat de corregir els textos de informacions recaurà, ara, sobre cada redactor. I seran els redactors dels informatius els qui hauran de decidir per quin model lingüístic s’opta. Aquesta novetat s’afegeix al fet que fa dos anys ja que IB3 va deixar de comptar amb serveis lingüístics a Eivissa i a Menorca.

El grup parlamentari que representa ENE, PSM-IV-ExM-Més per Menorca, presentarà diverses iniciatives en el proper període de sessions perquè la direcció d’IB3 torni a comptar amb assessors lingüístics en els seus informatius.

dissabte, 9 de juliol del 2011

Els nacionalistes insten el Parlament a aprovar la Llei d’Igualtat per poder acabar amb qualsevol tipus de violència de gènere i assolir la igualtat d'oportunitats entre homes i dones


L’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) informa que el grup parlamentari del PSM, representant de la Federació PSM-Entesa Nacionalista, on milita ENE, ha enregistrat al Parlament de les Illes una proposició de llei perquè el proper mes de setembre es debati l’aprovació de la Llei d’Igualtat.

En concret es tracta de la llei d’igualtat entre homes i dones que va ser elaborada per la Conselleria d’Afers Socials dirigida aleshores per Fina Santiago. El text, sotmès a un llarg procés de consultes, com fou el cas del Consell de Dones, les associacions afectades, els consells insulars o el Consell Econòmic i Social. Malgrat tot això, a darrera hora, el PP la va votar en contra impossibilitant la seva aprovació definitiva.

El text cerca establir el conjunt d’obligacions i competències de les administracions públiques de les Illes Balears per assegurar la igualtat real i efectiva de les dones i els homes, i regular les mesures adreçades a promoure i garantir la igualtat d’oportunitats i de tracte de dones i homes en tots els àmbits de la societat.

La llei proposada estableix, entre d'altres aspectes, que l'impagament de les pensions és un cas de violència econòmica contra les dones equiparable a la física o psicològica. Així, les víctimes d’aquesta violència econòmica accedir —cosa que fins ara no podien fer— a les mateixes prestacions i ajudes que les disponibles per a les dones que pateixen agressions físiques o psicològiques. A més, Una altra a les dones maltractades se les atorgaria més punts —una vegada que hi hagi sentència judicial— a l’hora d’optar a un pis de l’Institut Balear de l’Habitatge de les Illes Balears (IBAVI).

El text també vol consolidar el Consell de Participació de les Dones i reafirmar la necessitat de mantenir l’existència d’un òrgan autonòmic, l’Institut Balear de la Dona, com a impulsor de les polítiques d’igualtat a la comunitat autònoma.

Entre altres aspectes, el Govern hauria de fer estudis periòdics sobre l’estimació del valor econòmic que té el treball domèstic i d’atenció a les persones que duen a terme les dones a l’àmbit familiar, per saber quin valor social i econòmic té aquesta tasca. També garanteix una cobertura mínima de serveis que les administracions han de mantenir, proposa la creació de la figura de la defensora o el defensor de la Igualtat de Dones i Homes, que serà adjunta a la Sindicatura de Greuges.

Segons ENE, a més de moderna i innovadora, aquesta llei és absolutament necessària per adaptar les nostres institucions a la voluntat inequívoca d'acabar amb la violència de gènere a la nostra comunitat, i d'assolir la igualtat d'oportunitats entre homes i dones.

dimarts, 5 de juliol del 2011

ENE aposta per un pacte pel territori que inclogui la seua protecció i dinamització

En relació a l'anunci del nou president del Consell d’Eivissa, Vicent Serra (PP), de trobar-se amb el portaveu del grup a l'oposició, l'Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE), manifesta que desitja participar d'un pacte pel territori d'Eivissa això sí, partint de dues premisses bàsiques: protecció i dinamització.

Per una banda, per als nacionalistes d'esquerres i ecologistes, el territori d'Eivissa necessita augmentar la seua protecció a dia d'avui i no requereix, sota cap concepte, mesures que puguin fer disminuir el grau de protecció existent fins ara, ni tampoc un increment de la superfície urbanitzable. Per tant, un pacte pel territori ha de poder tenir un grau de fre a la construcció i la urbanització perquè el més intel·ligent per al futur d'Eivissa és preservar el territori, com a font de riquesa i com a patrimoni col·lectiu del poble eivissenc. En aquest sentit, l'Entesa celebra que Serra no vulgui aixecar, de moment, la moratòria sobre ANEI fins que es vegi com aniran les converses.

Per una altra banda, els nacionalistes d'esquerres i ecologistes defensen que un pacte pel territori ha d'incloure la seua dinamització. No és suficient amb protegir, i prou. El territori requereix de gestió, de planificació perquè els seus usos estiguin ben delimitats i programats, amb les inversions econòmiques que requereixi cada cas. No pot passar com amb la LEN: que marcava que les ANEI havien de tenir un pla de gestió i, el 2011, cap de les d'Eivissa en té cap. La gestió sostenible del territori és la manera més intel·ligent de fer-lo més fort i de fer de la protecció una eina més atractiva per a la ciutadania. A la vegada, entenen des de l'Entesa que cal incardinar polítiques de gestió del paisatge en les polítiques territorials.

Per a ENE, cal que Eivissa compti amb un Pla Territorial Insular molt més ambiciós que el vigent (2005) i que superi les tebieses i dubtes que manifestava l'avortat per Tarrrés quan presidia el Consell.

Els nacionalistes i ecologistes eivissencs es mostren proclius a col·laborar en un pacte pel territori i demanen que aquest s'obri a totes les formacions polítiques, associacions en pro del territori, patronals empresarials, associacions de vesins, etc., dins un veritable procés de participació ciutadana (que, per alguna cosa, el Consell acaba de nomenar una consellera que gestiona només aquesta cartera).

dissabte, 2 de juliol del 2011

ENE lamenta que PSOE i PP facin front comú per a rebutjar l'oficialitat del català a Europa

L’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) lamenta que, el passat dijous, al Congrés dels Diputats, els grups del PSOE i del PP hagin tornat a fer front comú per a rebutjar una proposta que demanava l'oficialitat del català a les institucions europees.

Novament, els nacionalistes eivissencs critiquen que els diputats balears (4 del PP i 4 del PSOE) només fan de corretja de transmissió dels postulats dels partits centralistes i que no aprofiten ocasions com aquesta per a fer oficial el català, llengua pròpia d’Eivissa i de la resta de les Balears, a la Unió Europea. En moments on la presència pública del català està en entredit per mor de les polítiques anticatalanes anunciades pels governants del PP, pren encara més importància que el català sigui oficial a la UE. Així, el PP no s’atreviria a fer-lo recular.

La proposta, presentada per CiU, recollia la sol·licitud dels eurodiputats de CiU, PSC, ERC i ICV d'aprofitar l'adhesió de Croàcia a la UE perquè l’Estat espanyol sol·licitàs l’oficialitat de la llengua catalana a la UE, aprofitant el canvi del reglament lingüístic per a afegir-hi el croat. Per a permetre l'ingrés d'un nou país a la UE cal modificar el Tractat de la Unió Europea per a incloure el croat com a llengua oficial, i reformar el Reglament del Consell sobre el règim lingüístic per a afegir-hi també aquesta llengua. Com que per a incloure una llengua al Tractat es requereix unanimitat, el govern espanyol podia condicionar l’oficialitat del croat a la del català.

Aprovant la iniciativa, l’Estat espanyol hagués tengut una oportunitat d’or d’igualar els drets de més de 7 milions de parlants del català, i de 4 milions més que no la parlen però que l’entenen, equiparant els seus drets als resta de ciutadans de l'estat espanyol.

ENE recorda la comissària d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut de la Comissió Europea, Androulla Vassiliou, va recordar la setmana passada que, per a que la llengua catalana sigui oficial a les instàncies europees, cal que l’Estat espanyol ho sol·liciti, simplement.